miércoles, 10 de febrero de 2010

Litiasis Renal



Definició de la malaltia
La litiasi renal consisteix en l'aparició de càlculs en el sistema urinari excretor.



Etiologia
- Factors estructurals, morfològics o altres condicions mèdiques clarament predisponentes


- Algun trastorn en l'absorció, metabolisme o excreción dels components dels càlculs (calci, àcid oxálico, àcid úric, fosfat, etc), de les substàncies inhibidores de la formació dels mateixos (àcid cítric i magnesi) o de l'acidesa (pH) de l'orina.


- En algunes ocasions, no és possible saber si aquests trastorns són congènits o adquirits i la formació de càlculs pot ser secundària a més d'un trastorn metabólic.



Simptomatologia

- Dolor (còlic nefrític): unilateral, en flanc o hipogastri, irradiat a genitals, d'aparició sobtada... A mesura que la pedra descendeix per el urèter el dolor tendeix a migrar caudalment i medialment.
- Nàusees i/o vòmits per estimulació del plexe celíac.
- Augment de la freqüència urinària o disúria (en litiasis d'urèter distal).
- Dolor a punta de penis o vulva (en litiasis d'urèter distal).
- Hematúria micro o macroscòpica.
Tractament
- El tractament va encaminat a un alleujament ràpid del dolor (analgèsica i antiinflamatoris), i en un segon terme a restablir el flux urinari, eliminació del càlcul i evitar complicacions (infecció, shock sèptic, anúria)
- Abstenció terapèutica amb estreta vigilància durant 4 setmanes amb estudi radiològic cada 2 setmanes.
- La majoria de càlculs petits i a urèter distal i proximal s'eliminaran espontàniament.
És recomana filtrar l’orina per identificar l'expulsió del càlcul pel seu posterior estudi
- El calor local amb una estoreta elèctrica a 42ºC sembla ser efectiu en la disminució del dolor i les nàusees.
- Un 35-50% dels pacients amb litiasi presentaran una recurrència en els 5 primers anys i un 65% ho farà en els 10 primers anys.

Tractament nutricional
- Augment de la ingesta de líquids: Sembla disminuir les recurrències en diüresis superior a 2 litres.
- No es recomanen les dietes pobres en calci ja que augmenten la secreció d'oxalats en orina amb el consegüent risc de formació de càlcul. S'hauria de mantenir una dieta normocàlcica. (Depenent de la formació del càlcul, una dieta o una altra)
- Les dietes pobres en proteïnes i hiposòdiques semblen disminuir la recurrència de càlculs en disminuir l'excreció d'oxalats (força de recomanació C).
video

No hay comentarios:

Publicar un comentario